Monistrol de Calders, situat a la banda oriental del Bages, és un municipi recent, creat el 1934. Monistrol és un punt de transició entre un territori humit i un de sec; també entre el pla i la muntanya. Està comunicat per la carretera B-124 que fa d'unió entre el Bages i el Vallès. Antigament l'activitat agrària era important al municipi, però la indústria tèxtil amb el pas dels anys ha anat guanyant terreny i ara és la principal font de riquesa del municipi. També, com a testimoni de l'activitat industrial, han romàs un bon nombre de pedreres de roca sorrenca que en l'actualitat no funcionen. En aquests moments és gran la importància que té el turisme en el municipi. Durant l'estiu la població es triplica.

L'orografia del terme es caracteritza per una alternança de rieres i serrats. Les principals rieres que travessen Monistrol són la Golarda o de Marfà (que rep les aigües de la riera de l'Om), la riera de Sant Joan i la riera de la Roca, també anomenada de l'Om. La riera de Sant Joan i la riera de l'Om conflueixen a l'indret on és emplaçat el nucli del poble (a 468 metres d'altitud). Una mica més avall s'hi ajunten les aigües de la riera Golarda i neix el riu Calders.

La configuració de les conques de rius i rieres condicionen una comunicació preferent amb el Pla de Bages i el Moianès. Aquest doble vessant que comporta la situació geogràfica de Monistrol, entre les muntanyes i la plana, ha estat present tot al llarg de la seva història i defineix encara la realitat humana del municipi.

Un dels aspectes més destacats de Monistrol de Calders és l'abundància d'aigua. Són nombroses les fonts; n'hi ha més de trenta en bon estat; la més important és la font de Rubió que són les que donen el cabal d'aigua a la riera de Sant Joan. La combinació de rieres amb bancs de roca d'unes dimensions notables ha donat lloc a paratges força espectaculars. Grans balmes situades en un entorn de vegetació rica. Cal esmentar la balma Freda, la balma de la Coma, el salt d'aigua de l'obaga Cerdanya, i, sobretot, l'indret conegut com els Gorgs Blaus, al pas de la riera Golarda. Aquí una peça immensa de conglomerat blavós forma un gorg profund, modelat pel curs de l'aigua amb formes capricioses.

Las resta més antiga que es troba al terme de Monistrol és el dòlmen del Pla de Trullàs. És un megàlit del tipus de cambra simple, de mida força gran en comparació amb els que es troben a la comarca. Aquests tipus de sepulcres pertanyen a l'edat del bronze.

Cal fer esment a la qualitat de la pedra del país (de tipus sorrenca, anomenada sauló), que fou aprofitada per a la construcció de l'església i de les cases en segles anteriors. La indústria dels picapedrers ha constituït una font important de riquesa per al poble.

Avui, una activitat econòmica important de Monistrol de Calders són les pedreres, d'on s'extreu pedra sorrenca de molta qualitat. Igualment, el municipi compta amb moltes fonts ben condicionades, espais naturals i boscos, que fa temps que atreuen un turisme d'estiueig i de cap de setmana molt notable. A Monistrol hi ha grans masies monumentals i antigues com les de la Mussarra, la Coma, la Païssa, can Rubió, etc.