Relats amb tracte 2018-05-03T12:12:37+00:00

Relats amb tracte #BagesTractamBé

Relats amb tracte és un llibre que inclou 12 relats curts i un altre d’inèdit de l’escriptora Isabel Clara Simó on es narren històries de persones grans que han patit algun maltractament. El Consell Comarcal ha adquirit 100 exemplars del llibre que es repartiran als municipis del Bages i es podran trobar als Casals de la Gent Gran, als Centres Cívics, a les Residències o a les Biblioteques. Alguns dels Relats que es poden trobar són: una història real, no pateixis que ja sóc aquí, el marcador marca l’hora, el que els teus ulls em diuen, etc.

Cites “Relats amb tracte”

Primer pòster

  • Maribel Bella Orrit (Relat – Diana és nom de princesa)
    • “Sort en tinc de la Diana. De vegades parlem de les cremes o del gust del pa o de l’olor de les violes que tinc al balcó. És igual. Ella pregunta, jo li explico i ella m’escolta. Jo pregunto, ella m’explica i jo l’escolto. És tot el que vull, és tot el que necessito, és el que em manté en vida” (Maribel Bella Orrit, 2016:35)

Segon pòster

  • Tania Pujol (Relat – Dissabte)
    • “Després va ser la residència”. “Només serà durant el dia”, deien. “Ho fem pel teu bé”. Apa! Tornem-hi!. Com els ho havia de dir que podia caminar i podria viure sol) (Tania Pujol, 2016:45)

Tercer pòster

  • Maribel Bella Orrit (Relat – No pateixis que ja sóc aquí)
    • “Recordo aquell Nadal que durant el dinar de família la mare va deixar anar: “Quan sigui vella no vull anar a la residència, jo em vull morir a casa meva peti qui peti”. Jo vaig contestar decidida: “No pateixis, mama, que jo et cuidaré (Maribel Bella Orrit, 2016:17)

Quart pòster

  • Maribel Bella Orrit (Relat – El cor i la sang)
    • “La Júlia, la veïna del costat, em va sentir cridar. Va entrar a casa amb el joc de claus que té i va avisar l’ambulància. Sinó, potser encara seria allà, estesa a terra. Em va acompanyar a l’hospital. Em va esperar a que sortís de la sala d’operacions per parlar amb els metges. Ara és a la feina, ha passat la nit aquí i m’ha dit que quan hagi recollit els nens de l’escola tornarà a venir. (Maribel Bella Orrit, 2016:46)