El territori del Bages

Situació

La comarca del Bages és una de les més extenses de Catalunya. Es troba enclavada al centre del Principat, per la qual cosa constitueix una autèntica cruïlla de comunicacions.El rius Llobregat i Cardener i els seus principals afluents conformen l’estructura hidrogràfica bàsica de la comarca. L’orografia la conformen terres planes al voltant del nucli de Manresa, el pla de Bages, que alhora està envoltat d’altiplans i serres. La superfície ocupada per sòl urbà, urbanitzable i infraestructures és de 6.744 ha, lleugerament per sobre del 5% de la superfície de sòl comarcal. En l’actualitat, la superfície agrícola ocupa aproximadament el 17% de la superfície comarcal, mentre que la superfície forestal representa el 74,44% del total.

Demografia

Al Bages hi viuen 185.117 persones. El pes relatiu de la població sobre el conjunt de Catalunya és del 2,47% i la densitat de població de la comarca és de 142,5 hab/km2. L’edat mitjana de la població és de 41,57 anys i l’índex de població infantil, del 15,2%.

La comarca del Bages té una superfície de 1.299,1 km2 i està integrada per 35 municipis. Manresa n’és la capital. El Bages es troba situat al centre geogràfic de Catalunya, a l’encreuament entre l’Eix del Llobregat i l’Eix Transversal, entre les comarques de l’Anoia, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, Osona, el Berguedà i el Solsonès. Situat sobre la Depressió Central Catalana, el Bages és una de les comarques més extenses de Catalunya, amb una densitat de 142,5 hab/Km2.

És la sisena comarca més poblada de la província de Barcelona. Al Bages hi viuen 185.865 persones, molt concentrades a la capital, Manresa (76.589 habitants). Un total de 12 municipis superen els 5.000 habitants, mentre que 23 resten per sota d’aquest volum poblacional. D’aquests, més de la meitat no supera els 1.000 residents.

Geologia

El territori del Bages compta amb singularitats excepcionals com les Coves del Toll i les Coves del Salnitre o els antics deltes de Montserrat i Sant Llorenç de Munt, dos Parcs Naturals de privilegiada natura i peculiar paisatge.

La Conca Potàssica Catalana, a més, constitueix un exemple de rellevància mundial de la sedimentació de roques evaporítiques marines, amb minerals com l’halita (sal comú) i silvita (potassa), formades fa uns 37 milions d’anys en un context tectònic espectacular: l’aixecament dels Pirineus.

La principal activitat minera, desenvolupada en un dels jaciments de sals potàssiques més importants d’Europa, ha deixat un gran nombre de galeries, vies, casetes de miners i afloraments geològics que avui són objecte de coneixement i descoberta amb un gran interès turístic, didàctic, científic i patrimonial.

Per a més informació visiteu la web del Parc geològic i Miner de la Catalunya Central